La bicicleta, un símbol de natura i tecnologia

Klaus Groh

Les bicicletes d’Antoni Miró al Micro Hall Art Centre, Klein Scharrel.

L’ús de la llei més antiga de la tecnologia, la de la palanca, i la combinació de la força bruta amb la intel·ligència humana són els continguts bàsics de “Les bicicletes d’Antoni Miró”.

Força bruta i natura, intel·ligència humana i tecnologia: si hom redueixen aquests dos camps de força, el resultat en Miró és un art d’extraordinària qualitat. Una refinada visió tècnica de la imatge “bicicleta”, reduïda de manera quasi clínica, tot això en un entorn “natura” d’empremta gairebé romàntica.

Les creacions tècniques, els dibuixos quasi tècnics, contenen els elements essencials d’estètica i tecnologia, de natura i intel·ligència. Elements complementaris alienats, manllevats en forma de citacions de la història de l’art, integrats de manera absurda, surrealista, floreigs quotidians presentats en versió tècnicament brillant.

Per què no hi ha bicicletes com aquestes?

Art deco – art technique – technique deco – deco technique - !?!?

Una alternança permanent de percepció sensitiva, un camp associatiu de consideracions lúdiques, però que al mateix temps inviten a la reflexió.

Quan s’implanten imatges de violència i por en una maquinària que aparentment funciona a la perfecció, l’observador desprevingut reviu esdeveniments oblidats, però no desapareguts.

Això no obstant, Miró mostra simultàniament amb la seva perfecció estètica un “carril-bicicleta” que garanteix una supervivència en clau de futur en el sentit més literal de la paraula.

Una obra d’art com la més humana de les màquines des de la invenció de la roda!