Josep Lluís Peris Gomez
[...] La funció persuasiva, la complicitat amb l’espectador i la introducció d’elements lingüístics i metalingüístics adquireixen un valor pictòric que reforça la intencionalitat catàrtica dels missatges sobre el subjecte i, així, aconsegueix imprimir al conjunt d’aquesta sèrie una coherència visual i discursiva que està en la base de la consecució d’un impacte força intranquil·litzador i suggeridor, que no pot deixar ni indiferent ni neutral el contemplador d’aquestes obres. Trencament i recuperació es combinen en un difícil equilibri discursiu i constructiu que aporta singularitat i “modernitat” al conjunt d’aquesta obra i que, sobretot, ofereix una persuasiva i poderosa complicitat sensible i intel·ligent entre les composicions i l’espectador. [...]Text complet
Altres textos de l'autor referits a Antoni Miró
- Antoni Miró: de la pintura a la matèria i l’objecte
- L’alfabet o l’evocació del joc en Antoni Miró i Isabel-Clara Simó
- Antoni Miró: la Suite eròtica vers una antiga i nítida reconeixença
- No es un bodegón: Antoni Miró
- Antoni Miró, Viatge interior (sèrie Sense títol)
- L’ànima d’una tradició i la festa, Antoni Miró, Suite MC