Km. 14’5 Ibi-Alcoi

Joan-Vicent Hernandez

Santantonidelsopalmo, missatger de penes inconcluses i tisores de cinc pams, s’alça i mira, cada migdia, els seus dominis mentre Giuseppe arranja els últims compassos d’una Aïda jove i solitària, vora una bassa que s’acaba de netejar. L’adoració sol ser entre les set de la vesprada i les dues de la matinada. La resta d’hores treballa amb un templador de disset colors obscurs que Llop lladreja des de la seua vellesa a la serra ibenca, on Sofia vigila gelosament cada compàs d’aproximació a l’artista de carrers estrets i grocs sagnants. Des de la seua tendra infantesa Ausiàs observa cada moviment de pinzell als llenços esgarrats de símbols del temps que l'acompanyarà. I tots seguirem veient-lo con un missatger de cròniques de la intolerància, mentre Vicent, des d’un estel vigilant, li seguirà donant la força del record tranquil d’un pare-company.

Ovidi, Francesc, Juana, Gonçal, Isabel, Lluís, Josep, Alfons, Carles, jo i tants i tants l’acompanyarem a les hores del mussol d’or i penediments que el vaixell de la constància s’haurà d’endur lluny, molt lluny, mentre l'amic segueixca pintant.