A Antoni Miró

Joan Valls

A Alcoi, poble natal del pintor Antoni Miró, fa un segle, el destí dels esdeveniments socials europeus el designà per a ser bullidor escenari d'una revolució social de ressonància progressista al món. Una vaga en protesta dels baixos sous dels menestrals fou l'espurna que alçà la foguera. El trasbals va tenir ecos èpics, violències i un assassinat en la persona d’Agustí Albors Blanes, de malnom Pelletes, alcalde de la ciutat aleshores. Açò fou, a grans trets, el fet històric. Però, a banda que el “petroli” incendià algunes cases amb crits de rebel·lia, el succés deixà un rastre de vibració protestatària, els orígens del qual es repetiren al través dels anys a tot el món.

Alcoi, dins l’entorn de les codificacions liberals, fou titllat d’extremista, perquè el fet que s’inspirara en idees bakuninistes bastava per xocar amb el món liberal d’aquella època. Però Alcoi, encara que fatalment, va voler passar a la història com a nucli on el treball i els treballadors serien, anys després, més respectats i millor considerats.

Al segle de distància, encara el món viu ferit per moltes injustícies i trasbalsos en què l’amagada tirania dels poderosos frena les millors expansions humanitàries. Del “petroli” ençà ha passat un segle. Antoni Miró, intèrpret artístic, realista i punyent del món d’avui vibra a l’uníson i amb clam messiànic per una millor justícia de cara als humils.