Joan Llinares

[...] I de forma permanent, sempre, l’obra fa un cluc als homes i dones que han materialitzat la cultura d’un país entès a la forma “ausiàs-marchiana” és a dir, aquella de quan la nostra llengua no coneixia les fronteres borbòniques ni els símbols estaven dividits per franges. Art i realitat en totes les seus formes, formats i sentiments; emoció i compromís amb el seu poble; llibertat de qui la creu i la practica … tot això és el que trobe cada vegada que tinc l’oportunitat de contemplar l’obra d’Antoni Miró.