Salta al contingut de la pàgina principal

A Antoni Miró

Jesús Pons Vidal

Quan es va crear l’any 1929 l’Institut d’ensenyament mitjà a Alcoi, Gil-Albert tenia vint-i-cinc anys i un món per davant ple d’esperances i d’il·lusions que molt poc després es veurien destrossades per aquell fatídic alçament militar del juliol del 36, i que va comportar la liquidació d’un munt d’expectatives socials i també culturals que s’havien anat conformant en el primer terç del segle. Desclassat per voluntat pròpia, la seua veu, compromesa i coherent amb la llibertat, va haver de viure —en tornar de l’inevitable exili mexicà— en una època i en una societat trista, immòbil i descolorida que el va abocar definitivament a la reclusió interior. De la seua pròpia classe va conservar ben poques coses, si de cas el seu posat afectat; i del món en què va haver de viure la manca de reconeixement d’una obra poètica ben valuosa. El 2004 ha estat l’any del centenari del seu naixement, l’any de les consegüents celebracions i actes de reconeixement, que han estat més o menys reeixits, envers un escriptor immerescudament ignorat; ara però, potser siga el moment de resituar Gil-Albert com a referent literari propi i sobretot de llegir-lo, allò que ell sempre havia desitjat.

I l’Institut Pare Vitòria hi ha volgut participar. Fruit d’una entesa cordial amb el pintor Antoni Miró, i de la seua generosa disposició, va nàixer aquesta iniciativa que pretén homenatjar Gil-Albert i, sobretot, contribuir des d’aquesta institució acadèmica a difondre la seua obra, avui, d’una inqüestionable qualitat literària.

Aquesta exposició ha de servir per desfer el desconeixement injust que ha patit la trajectòria literària del nostre poeta i és una bona ocasió per apropar-nos-hi: d’una banda revisitant els seus versos i tota la seua obra, i de l’altra a través de la senda pictòrica que ens proposa la màgia i la subtilesa d’Antoni Miró. I el que ha fet Miró és un treball extraordinari, amb un domini de la tècnica exquisit i amb una semàntica ben personal. Ha recreat el poeta i l’ha fet ben nostre, li ha donat tot allò que la impostura li va treure: vida, moviment i color. Hi veurem Gil-Albert des de l’óptica i des de la tècnica del pintor, que també hi diu la seua en cadascun deis vint-i-quatre gravats. Miró crea i recrea el viatge del poeta amb uns recursos plàstics —el color, el dinamisme, el contrast... que l’observador agrairà; però també, mitjançant la desaparició o la transformació d’elements textuals o gràfics, l’Antoni Miró, compromés amb el seu país, la seua cultura i la seua gent, ha intentat —en una operació identitària clara— arrelar el poeta en un món i en un país una mica més normal que el que va haver de viure Gil-Albert.

L’Institut —enguany que celebra el seu 75 aniversari— té la satisfacció d’haver organitzat aquesta iniciativa i de poder presentar aquesta mostra prou il·lustrativa de Joan Gil-Albert fruit de la creativitat, del treball entusiasta i del compromís d’aquest magnífic creador que és Antoni Miró.

A GIL-ALBERT 24 GRAVATS D'ANTONI MIRÓ

Altres textos referits a Antoni Miró

Anar a textos