Salta al contingut de la pàgina principal

El crit a la paret d’Antoni Miró

Jaume Fàbrega

S'ha dit que un cartell és com un crit llençat des de les parets de la ciutat. Fins i tot pot ser un crit tràgic, com ens ho va mostrar el sacrifici de Miquel Grau, assassinat mentre encolava un cartell per a l'autonomia. És, sempre, un crit plàstic i un crit informatiu, ja que la seva funció primordial és avisar d'algun fet o comunicar-lo. En el seu llenguatge van sempre units text i imatge, el missatge de les lletres i la iconografia.

El cartell és, per definició, un art popular o, dit d'una altra manera, una de les manifestacions més importants de la cultura de masses, aquest art de hui per a la gent de hui.

I ho és perquè el cartell, a diferència d'un quadre o d'una escultura, reclosos en una galeria o en un museu, exigeix el carrer i reclama de forma immediata la nostra atenció. El cartell, doncs, ix al nostre encontre i, gens elitista, no tem ésser repetit en milers d'exemplars i, fins i tot, no desdenya que, un cop acomplerta la seva funció comunicativa immediata, el clavem a les parets de la nostra cambra.

Hi ha, naturalment, cartells de publicitat comercial, que ara no ens interessen. Volem parlar, en canvi, del cartellisme de tipus cultural –i, perquè no, polític en el sentit més ampli del terme, ja que al País Valencià, la sola presència de la llengua pròpia al carrer és encara l'exercici d'un dret difícil.

Veient aquests cartells d'Antoni Miró ens adonem de com això que acabem de dir hi correspon d'una forma ben exacta. Aquest artista nostre que, d'una banda, sempre ha utilitzat en la seva obra elements propis de la cultura de masses, de l'altra fa un art combatiu, crític, profundament arrelat amb la realitat i la seva transformació.

Per això Miró se sent tan còmode en el llenguatge específic del cartell, que sap interpretar magníficament al mateix temps que hi aporta la seva sorprenent capacitat de creació i recreació d'imatges crítiques i sarcàstiques de la realitat.

A les seves mans el cartell, més que mai, es converteix en un crit que denuncia opressions i imperialismes i, al mateix temps, anuncia els signes esperançats del nostre redreçament cultural.

EL CARTELL ANTONI MIRÓ

Més textos Jaume Fàbrega referits a Antoni Miró

Altres textos referits a Antoni Miró

Anar a textos