A Antoni Miró

Gonçal Castelló

Antoni, el carmí

de la empremta del teu espill

és sang, clavell o imant?

 

Antoni, la teua protesta

compartida a l’infinit

la criden les aus

els oceans carregats

de caps eixint.

 

Antoni, el teu gest

la teua humanitat gegant

ens defén

i protegeix de falsos profetes

penjats en la seua ombra

NOSALTRES, sense arbres,

sense sòls,

omplim amb tu

un espai d’esperança

amb la unànime Veu

d’Amnistia!