A Antoni Miró

Eusebi Sempere

Fa un parell d’anys exposava a Madrid Antoni Miró la seva sèrie “Amèrica Negra” i em va sorprendre aquesta vegada el nivell de concepte que havia assolit.

El mecanisme de comunicació de la pintura d’Antoni Miró és ràpid i directe i denuncia les xacres de la societat actual de manera perenne, és a dir, sense envellir en un dia, com ocorre amb els reportatges fotogràfics de la premsa.

Ell transposa les imatges agressives, enriquint-les amb colors que s’allunyen de la realitat, convertint en mutació artística el que era només informació.

La tècnica emprada per Miró és d’avui (com ens ensenyaren Leger o Lichtenstein): superfícies planes, sense modular, acerades, tibades en llurs contrasts, on predomina el negre, pregon com els abismes, com el nostre destí sense esperança.