Eugenia Eiriz

[...] I acabo, tot i que vaig conèixer a Toni Miró de la mà de Gades, ha estat la seva absència més aviat la que ens ha unit. Vaig trobar en ell l’amic que em recorda a Antonio i, encara que no sempre estiguem d’acord, mai oblido que el seu consell pugui ser el que en Toni hagués donat a Gades, que ell li hauria escoltat. També penso en el molt que s’han rigut junts... i això em fa molt feliç. [...]