Enric A. Llobregat

[...] Sempre acabarem, però, tornant al lelt-motiv: la bellesa com a font de fruïció, la perfecció formal com a dominant de tota l’obra. I dins del marc que entre ambdues composen s’eixampla la sèrie de característiques que han anat essent exposades: hiperrealisme, cromatisme extranatural, polisèmia, càrrega eròtica i crítica, recurrència d’unes imatges de l’art passat, familiars al contemplador. [...]