Eficàcia crítica

Antonio Gamoneda

Antoni Miró es proposa una crònica -i una crítica- de les dades històriques que ens dominen: l’opressió (formal o estructural), les guerres, les revolucions traïdes, les segregacions racials. En d’altres casos la crònica es refereix a formes més subtils d’aqueixa mateixa opressió: els mites alienants, els paranys de la tecnologia, la manipulació de les capacitats humanes (l’amor especulat en consumisme eròtic, per exemple).

L’eficàcia crítica del treball de Miró esdevé derivada del sistema sígnic que aplica a llurs representacions. El «pop», les modulacions obtingudes de l’art cinètic o d’experiències òptiques, la utilització de trames d’impressió, el grafisme «còmic» s’articulen als nostres ulls en un codi visual que és el nostre, el dels nostres dies tecnificats i massificats. Miró palesa en el seu treball «qualitats» visuals que, precisament, són distintives i característiques de la societat que qüestionem.