Anna Szlazak

[...] Antoni Miró és un artista auto-reflexiu, però també sembla que sent un gran respecte pel receptor. Una obra que és, en aparenta, transparent, però que conté significats ocults que permeten de crear un pervers diàleg amb el receptor, impacient per trobar significats nous i amagats una vegada es troba front al quadre. Tanmateix, l’artista concedeix alguna cosa més l’observador: li permet d’arribar a les seues pròpies conclusions. No intenta imposar un determinat missatge al receptor; el presenta d’una manera prou clara, però amb un segon significat amagat de manera subtil. [...]