L’art d’Antoni Miró: del silenci a la paraula
Silvestre Vilaplana
L’art d’Antoni Miró és una creació artística que naix del silenci, sorgeix des de la tranquil·litat de les nits al Sopalmo i es dibuixa amb pinzellades precises armades amb la pólvora de la rebel·lia i mullades en llacs d’integritat. Els quadres viuen en el silenci reverencial que precedeix la solemnitat de la contemplació i sempre aboquen a la reflexió i a la grandesa.
En origen, la gestació pictòrica és un acte íntim que prové de la imaginació i del treball individual de l’autor, de la seua necessitat de comunicar. Tanmateix, és evident que tota obra està destinada a un públic perquè la funció fonamental de l’impuls creatiu és la de compartir, la de fer arribar als altres les idees pròpies, les preocupacions col·lectives i els trasbalsos emocionals dels quals l’autor participa com a individu enmig de la societat on viu.
Aquestes són les premisses bàsiques que expliquen la vivesa i la complicitat amb què sempre ha estat rebuda l’obra de Miro per part de l’espectador. La denúncia social, la implicació personal i la sinceritat plàstica conviuen amb el tractament artístic dels universals humans, aquells que ens identifiquen com a persones, els que acullen la profunditat intrínseca del pensament com a individus: el desig, el sentit de la justícia, la lluita, la bellesa... les formulacions que donen sentit a la nostra humanitat.
L’art de Miró, però, sobrepassa totes les limitacions i no s’atura en la funció fonamental que és pròpia de qualsevol mena de creació, sinó que avança en una singladura que supera les metes proposades. Com a conseqüència, la seua obra ha suscitat les sensacions més intenses i ha esdevingut matèria d’estudi, model artístic i àmbit de trobada i de reflexió per a molts altres. I és just el moment en què l’obra transcendeix quan es transforma i, com una torxa, serveix per il·luminar espais ignots fins aleshores.
Hi ha una alquímia fonamentada en el valor de l’obra de l’artista alcoià que provoca que la pintura de Miró deixe de ser silenci i es transmute en cançó, en poema, en assaig, en escrits que eixamplen i escampen l’esclat de la força de les seues imatges.
D’aquesta manera, la inspiració de Miró esdevé inspiració per als altres i genera la necessitat de parlar-ne, d’explicar, de bastir amb ella els fonaments de noves creacions. El seu art ha ultrapassat així la intenció primigènia i ha generat belles composicions escrites, pensaments que dibuixen una aproximació distinta sobre Antoni Miró i la seua obra. La vastitud del corpus de l’artista d’Alcoi s’obre a ser reinterpretada i genera la necessitat de recreació. Així, esdevé llavor de vida, gènesi de futurs cosmos culturals.
El llibre que teniu a les mans és una obra coral, feta a partir de fragments escrits per autors i autores que en algun moment han tingut la necessitat de deixar constància del que els ha provocat la persona o l’obra de l’artista alcoià. És, per tant, un llibre col·lectiu que té com a deu nadiua els elements suggeridors que el món de Miró els ha aportat. L’artista i escriptor Josep Sou ha bussejat entre la multiplicitat de textos sobre Miró que s’han escrit i n’ha fet una tria variada, acuradíssima, enriquidora, disposada harmònicament per captivar el lector. Del seu treball exhaustiu, se’n deriva l’objectiu de promoure l’estudi i la reflexió teòrica al voltant d’Antoni Miró i de l’art contemporani, uns aspectes sobre els quals Sou és un autèntic mestre.
L’impacte de l’univers imaginatiu d’Antoni Miró ha estimulat persones procedents de tots tipus de disciplines i d’arreu del món. No s’han resistit a parlar d’ell ni de la seua obra figures il·lustres del pensament com Joan Fuster, artistes com Eusebi Sempere o Conroy Maddox, mestres del ball com Antonio Gades, crítics internacionals com Olexander Butsenko i, juntament amb això, ha servit com a motor del seu art a nombrosos poetes com ara Espriu o Alberti, a cantants tan diversos com Ovidi Montllor o El Diluvi, a escriptors com Isabel-Clara Simó o Manuel Vicent, i tant i tants d’altres procedents de diferents camps creatius. Tots s’han vist seduïts i colpits per l’obra del pintor d’Alcoi. Tothom ha trobat en l’art de Miró el punt de partida per a la reflexió o la idea original per aixecar el seu propi treball o, simplement, la satisfacció d’una bellesa que ha necessitat expressar en paraules.
Glosses d’Antoni Miró és un calidoscopi de pensaments, un immens trencaclosques on les petites peces són les paraules i el resultat final és una imatge d’Antoni Miró i del seu art diferent a l’habitual, molt més càlida, pròxima, bastida amb les impressions de gent acostumada a formular amb mots els sentiments més difícils, escrita per dones i homes avesats a pensar l’art i el món i a confegir-lo en síl·labes.
Aquest llibre és una formació polièdrica que ens acompanya per un camí sinuós que té com a origen la creació de Miró, és un text col·lectiu que acarona el lector perquè li permet gaudir de la lectura i, alhora, apropar-se d’una manera inusitada a la seua producció i a la seua figura. Aquest volum ens proposa un viatge pel seu art a través de la interpretació dels que millor coneixen la personalitat i l’excel·lència d’Antoni Miró, és un llibre que ens fa més pròxim l’autor des de l’enfocament preciós i precís de moltes de les veus més interessants del panorama cultural del darrer mig segle.
A través de les paraules, l’obra nascuda originalment i pensada per al silenci s’ha convertit en remor, en paraula, en cançó, en crit. Inequívocament, ha multiplicat el seu missatge i la seua intensitat. La lectura de Glosses, en definitiva, ens aporta una nova perspectiva d’un dels artistes més reconeguts i més universals i ens ofereix, alhora, una arca de petits tresors en forma de paraules nascuts de la inspiració atiada per l’imaginari d’Antoni Miró.