Antoni Miró: els solcs de Bertolt Brecht

El dramaturg i poeta alemany es va caracteritzar, entre moltes altres coses, pel seu compromís amb la societat a la qual va pertànyer. Compromís polític, social i, també, estètic. Va promoure el distanciament de les coses fútils, superficials o anecdòtiques, en favor de la intensitat en la contemplació, i de la presa de postura bel·ligerant per part dels espectadors. Un distanciament que apressava la consciència crítica dels receptors, també dels actors, allunyant qualsevol besllum de sentimentalisme irrellevant i innecessari.

Antoni Miró, des de la seua vinculació amb les causes socials que defensen l’esperit crític i la condició humana, estableix uns pressupostos de contemplació social que van més enllà del purament visual. Darrere de cada imatge, de cada proposta artística, viu la realitat subjacent que ell mateix ha creat. No és la realitat la que es trasllada a les seues obres, és la realitat que el poeta-pintor genera, per a retornar-la, després de l’anàlisi íntima de la seua reflexió, com un fet cultural crític. L’espectador, el receptor de les seues propostes, mai quedarà indiferent. Prendrà part exercint la seua pròpia labor analítica. Tal vegada un llarg recorregut per a un continu aprenentatge existencial. O la pintura, o l’art, com a mètode de coneixement.

Josep Sou