Nueta i mans

La nova sèrie “Nus i Nues” serveix a Antoni Miró per a recuperar el cultiu del vessant eròtic en la seua producció artística. Les mirades, els gestos, les postures... els diversos elements que havia utilitzat anteriorment en les representacions d’aquesta classe es deixen ara de costat. La part central del cos i les mans es converteixen ara en els agents comunicatius.

A escala major que la real, en aquest quadre, que arriba al parell de metres d’altura, es mostra un fragment del cos nu d’una dona. Entre el pit i la cuixa, és la part dreta del cos la que es representa. El braç d’aquest costat, com a element lineal decidit, i els vèrtexs d’un triangle que queden definits per les dues mans i el pit, que ocupa el cantó superior dret, són els components que l’estructuren principalment. De fet, s’equilibra l’asimetria que s’estableix per mitjà de la posició d’aquesta part de la figura femenina, la qual ocupa només la meitat dreta de la tela, amb la diagonalitat que introdueix en la composició el braç dret, ja que entre la mà i el pit del mateix costat s’estableix una connexió visual directa.

El caràcter dual de la imatge generada és evident a dues escales explícites: entre fons i figura i entre esquerra i dreta. Però també ho és en el pla implícit, ja que el que no es representa i queda fora de l’enquadrament també sembla voler ser remés amb els gestos que adopten les mans, de les quals només una es manté amb intenció de cobrir pudorosament l’entrecuix.

En aquesta sèrie utilitza una paleta de colors basada en el siena natural i terra d’ombra torrada transparent amb el blanc i negre per a accentuar la llum i les ombres, el fons normalment és marró fosc i molt ocasionalment utilitza algun altre color com el roig. Causen sorpresa aquests dos únics colors, que ofereixen visualment una amplíssima gamma de color dins de la sobrietat absoluta.

Santiago Pastor Vila