A Che Guevara

L’exèrcit bolivià, assistit per la CIA, va assassinar el Che tres anys abans que Antoni Miró pintara aquest quadre. Els Estats Units van poder acabar amb qui pretenia estendre la revolució al llarg de l’Amèrica Llatina. Aquell fet els va facilitar obrir una dècada de suport a la instauració de nombroses dictadures allà, amb la finalitat de frenar l’extensió del comunisme.

L’artista narra aquest succés. El Che de la guerra de guerrilles es troba un poc per damunt del centre de la imatge, observat a través d’una espiera. L’imperi ianqui es disposa a esclafar simbòlicament el que significa per mitjà del tir que aconseguirà acabar amb la seua vida, després d’eixir del canó que es representa en la part inferior. Molts, simbòlicament a través de les seues mans, haurien intentat impedir-ho.

Aquesta literalitat de la imatge es desenvolupa a tres nivells de profunditat i definició diferents. El principal focus d’atenció, el retrat del Che, és l’únic element que es plasma amb nitidesa i fent ús de colors diferents dels grisos que dominen la resta de la composició. El canó constitueix un element anterior, que serveix per a situar relativament l’espectador i reforçar la direcció de la mirada cap a aquest punt neuràlgic. Les mans obertes, el peu vist de front i el canó es disposen, en canvi, en l’espai intermedi, i s’il·lustren amb menys detall.

Més enllà de la reconstrucció d’aquest episodi, el significat que el pintor aspira a traslladar està relacionat amb el fet d’elaborar un homenatge al personatge a manera d’elegia a partir dels condicionants que van relacionar l’esdeveniment de la seua mort. Pretén, com va posar de manifest Cerdán Tato, que el fet que ha quedat documentat s’integre en les “categories de permanència pictòrica” i transcendisca, per tant, el mer valor documental, amb la intenció denunciadora coneguda.

Santiago Pastor Vila