Pinteu pintura... com a proposta
Xavier Dàrias
Les successives «sèries» en les quals ha emmarcat Antoni Miró la seua obra (Amèrica Negra, L’Home Avui, El Dòlar...) han anat constituint una presa de posició estètica i, al temps, una crònica de l’entorn social contemporani a l’autor. Pocs creadors han estat tan conscients i conseqüents amb el moment històric que els tocà viure, fent de la quotidianitat l’element generador que dona cohesió a tota la seua obra.
El compromís adquirit des del primer moment, cobra coherència quan ens submergim en el seu complex món on tot està tan íntimament relacionat entre sí que les obres no són més que una part del seu entorn, trossos amputats d’una realitat construïda a colp de fidelitats.
Món que s’inscriu entre pàtries pròximes i, tanmateix, tan llunyanes; el Sopalmo; refugi-llar-exposició permanent; terra inevitablement unida a tot allò que no vol; a tot allò que constitueix l’obsessió reviscuda en cadascuna de les seues obres i que ens crida: vomiteu pintura!
Però no permet que la seua posició ètica interferesca, limitant, la seua capacitat creativa, clarament constatada en el procés evolutiu de les successives «sèries», i, inclús, en la microorganització interna de cadascuna d’elles, i que li permet hui dirigir el seu treball cap a plantejaments més conceptualitzats on semblen imbricar-se els diferents corrents estètics.
Si alguna cosa podem aventurar que és ja representatiu de la nostra època és, precisament, eixa confluència de corrents que s’entrecreuen superposant-se als plantejaments més tradicionals i que Miró invita a coexistir en les seues obres, focalitzant aquells elements la cita dels quals, a la que assisteix com excepcional convidat, semblava estar inexorablement predeterminada.
Personatges, objectes, volums, silencis, es potencien en sublim sinergia.
Fou sempre una possibilitat en allò intemporal que hui es materialitza en cadascuna de les seues obres.
I tots, en un gran pacte amb el creador, convergeixen en PINTEU PINTURA.
Per això no és una «sèrie».
PINTEU PINTURA és una proposta.
