Las horas ganadas

Vicent Berenguer

(Per a Antoni Miró) 

Tractem d’esfilagarsar les vetes,

els cabells, els elàstics estesos,

la cordonera de les teues sabates,

els llicsons que han fugit del cossiol,

les abelles engrapades al rusc,

 

les sivelles que engolen els cavalls,

flors i abelles i costals, garbes

de llençols que sagnaven adés;

ara els abraça la cingla del serf,

el cuiro de l’ordre que et disposa.

 

Però tractem d’esfilagarsar més:

els pèls d’un pinzell, el cànem i encara més,

els calendaris i una remor

de vares i llegües, descaminades

pels abecedaris de la rància por

que bressa entre les nogueres la lloca.

 

O prefereixes les essències del galop,

el nèctar de camamilles a Mariola,

tots els cavalls blancs de copes

o que t’aboquen mil llunars

amb un ordit de carrís i melses

—abans que cendres o punxoses calcides

>resseques, adobades,

com ho deies adés quan besaves melassa,

les perletes d’un braçat de cruixits—

que arrossegaves vora els marges,

les fites de la nostra sénia.