La font inesgotable d’inspiració

Valentyna Demian

Al novembre de 2010, el periòdic popular d’Espanya, ABC, va informar que el Comitè intergovernamental de la UNESCO del patrimoni cultural immaterial va prendre una decisió en la sessió Cinquena, a Nairobi (Kenya), sobre la inclusió de l’art de flamenc a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, acompanyant la notícia amb la foto d’Antonio Gades aixecant les seves mans en un ball ardent. Com ha dit l’expedient de nominació, flamenc ès una mostra de l’art que uneix cant, toc i ball. El ball flamenc ès “la passion, la sèduction ainsi qu’un large èventail de situations exprimant les joies et les peines”¹. Tot i que Antonio Gades va morir el 2004 després d’una llarga malaltia, va ser precisament la seva imatge el símbol de flamenc espanyol que ha obtingut el reconeixement mundial. Això no sorprèn, perquè el primer director de nou Ballet Nacional d’Espanya (1978), el fundador de Ballet d’Antonio Gades, el ballarì talentós ha pogut elevar l’art de flamenc a un nivell fenomenal adquirint admiradors a tot el món. Allò va ser el resultat, particularment, de la unió de diferents tipus de l’art, ball i cinema. Les pel·lícules del director distingit, Carlos Saura, Noces de Sang, Carmen, El amor brujo, amb la participació d’Antonio Gades, que han guanyat premis internacionals, han obert una nova dimensió per al flamenc - temps i espai de pantalla.

La mateixa tendència creativa continuava després de la mort del ballarì eminent. La sèrie de gravats “Vent del poble” del conegut artista valencià A. Mirò pot servir com a exemple brillant. Aquesta fusió de poesia (M. Hernández), ball (A. Gades) i belles arts (A. Mirò) obre una dimensió més per al flamenc a través de sèries associatives visuals i verbals. Ès una història sobre el ball tan llarga com la vida i sobre la vida tan llarga com el ball. Com el cantaor flamenc, David Lagos, ha dit “flamenc ès un estat de l’ànima, una forma de vida”.

Que Antoni Mirò recorre al tema de flamenc ès, a més de l’homenatge a la memòria de l’amic proper (A. Gades), un desig de descobrir creativament i més profund el patrimoni intangible de la cultura espanyola. Una nova dimensiò atorgada a l’art heretat i viu (flamenc) o l’organitzaciò de la vida social (Suite Tribunal de les Aigües de A. Mirò (2018) que representa un exemple més del patrimoni cultural intangible en la Llista UNESCO) demostra que el patrimoni cultural intangible ès no només cultura viva i una part integral del món contemporani sinò tambè la font inesgotable de creativitat en totes les seves manifestacions.estacions.

1. Flamenco - Biennale de Flamenco de Séville - Intangible Cultural Heritage - UNESCO