Transeünt honor a les pintures d'Antoni Miró

Teresinka Pereira

Els meus dits caminen
en silenci deliri
i els meus famolencs ulls
devoren en un vol
els museus de Miró
no amb paraules,
sinó amb acústiques,
els gossos de Miró
no amb lladrucs,
sinó amb molta sang,
els edificis de Miró
en línies directes
  o en corbes que es xoquen,
les dones de màscares,
els nens de pànica mirada,
els homes agenollats
amb la vergonya de ser captaires,
el valor dels immigrants
i la por dels turistes,
la ironia de Manhattan
i la borsa de valors de Kuwait,
les Torres Bessones de Nova York
i els torturats d'AbuGraib
i encara les relíquies de llaunes
acolorides, grans pre-bio-etanol,
escapularis, bales pos-assassines,
piràmides, torsos, portes, escales,
el món sencer de Miró,
¡La Samotràcia i altres tantes Victòries!