Món d’Antoni Miró

Salvador Espriu

En homenatge al gran artista alcoià.

Molt a migjorn del nostre país rar,
aguaita nit un solitari far.

El bleix del sofriment el va sotjant,
ones endins, a l’hora del foscant.

Ell em segueix en l’aspre desconhort
de vanament lluitar contra la mort.

— Les mans amb gruix de cordes m’han lligat,
quan als senyors demano llibertat.

— No puc fer res per ajudar ningú,
perquè jo sóc tan desvalgut com tu.

Però sense descans, amb viu clamor,
em serviran la forma i el color.

És un combat que mai no vol repòs.
Hi deixo l’esperit, el moll de l’os.

— Entona, doncs, un càntic triomfal
damunt abismes guardadors del mal.

Heu ben guanyat, clars ulls, lluny de cap vesc,
tan sols esbatanats a l’aire fresc.

I sentiràs com l’ala de l’ocell
t’uneix, al blau, al nom d’un poble vell.