Raúl Guerra Garrido

[...] La inspiració de Miró es nodreix d’una iconografia prèvia a manera de selecció dels propis ancestres (precedesc de qui m’estimula, no de qui sols em precedeix), en la qual, a més del color, la taca o la figura, s’introdueix la paraula. Totes valen, una a una o en grup, la marca enregistrada, el refrany, la frase feta, la cita literària o el títol previ d’una altra obra.

Totes amb la capacitat auto-referencial del llenguatge que, a més de mitjà de comunicació, es transforma en grafisme, en signe amb capacitat simbòlica que entra a formar part de l’estructura del quadre i equilibra la composició. Polisèmia que vola i desvela: plana pel llenç i explicita connexions. [...]