Mirant a Antoni Miró

Pablo Serrano

Au nocturna incubadora de programes “ALCOIARTS”,
El teu engendre de dipòsits en permanència.

Pujant i baixant escales antigues entre
objectes pintats, manipulats, fets pel consum
del consumidor d’esperits i rodes.
A-sobre amb lletres crèdits per havers dels teus
quadres i credos. Amb altres escrivint pintura
o llaurant camps en relleus, banquers de
títols il·lús-esperances. Els que pensen,
programen, creen en altres de portes obertes,
els que acusen, delaten i col·leccionen avisos
d’orde de ordenances.

Home i nom MIRÓ, que ja mirà —miró— i amenaçà
des de la seua història. Melena i barba de jove antiga.
D’Alcoi, d’allà dalt, com àguila que escodrinya
en color brillant o obscur la injusta condició
humana, muntó d’homes-misèria que esperen.
Solament ESPERANÇA, resta que queda en el fons,
most de raïm abans del suïcidi. ESPERA
perquè la teua realitat és vida i s’anomena ESPERANÇA
i pinta perquè la teua mà escriu aquesta història
i quedes per estar viu d’altra vida.