Llibre amb poemes

Ovidi Montllor

Certament no ens ha tocat viure un temps massa bonic. Cada volta més ens trobem capbussats en un gran esforç per a sobreviure i amb una compensació al nostre esforç cada vegada més mediocre, per no dir alienant, estrafolària, merdosa i, fins i tot, destructiva de nosaltres mateixos. Tot això, no és casualitat. Tot això és un programa a consciència d’una societat capitalista. L'art conscient de tota època no és precisament un art amable.

Per altra banda, qui rep l'obra ara de professionals conscients de l'art, en qualsevol sentit, es troba també en inferioritat de condicions. Condicionat, vaja. I condicionat per aquesta societat. La nostra.

He volgut arribar a dir que l'artista, sempre, ens colpeja les bestieses del nostre temps més que ens fa amable, tranquil·la i, fins i tot, somniadora la nostra existència.

És molt trist. Per a tots. Però és així. Això sí, ens queda la força. La possibilitat d'un o mil esforços molls d'esperança. De rebuig del verí quotidià, d’arribar a ser. Almenys una miqueta.

Del que ens toca de la vora

...  Ficat a dins d'allò que veus,
que mires. D'allò que passa
per davant dels teus ulls.
Capbussa't. Entra. Endinsa’t fins al fons.
Intenta-ho!
Vinga!
Pots fer-ho!
Tothom pot!
.............................
... Sabràs dels ulls,
i sabràs de tu coses
que són amb tu.
I viuen en secret...
.............................
... És una forma entre milers de formes,
(cada problema és distint, diferent)
per arribar a tastar una mica
de l'increïble que el viure
té, i ens amaguen...

Nues

... La bellesa.
                  El cos.
                            L’amor.
                                        La llibertat...

LA CORRUPCIÓ-FÀSTIC-PODER-DOMINI-MORT.
l
 a

  v
   o
    m
     i
      t
       a
        d
         a
          .
           .
            .
             .
              ..............................

Demà qui?

... No para la màquina terrible. No para.
Mata i mata, cada colp menys sensible. No para.
Riu i enganya, amb riure irresistible. No para.
Pacta, juga, fa el revés reversible. No para.
Dóna, i pren, canvia, fa impossibles. No para.
NO PARA. NO PARA. NO PARA.
No para, i cada dia és més. No para.
Màquina de la mort. Màquina-home-màquines.
Màquina de fer morts. De demà, d'ahir, d'ara.
Màquina de rampells, d'orgulls, de bogeries.
Màquina del déu Or. Màquina-mort encara.
Màquines que no feu feines útils.
Màquines! Màquines! Màquines!
Moriré maleint-vos! US DECLARE LA GUERRA!

Aquell que aconsellava, ara fot crits: els Estats Units

Peles...?
Dòlars...?

GUERRES!

Més peles...?
Més dòlars...?

MÉS GUERRES!
Més peles encara...?
Més dòlars encara...?

MÉS GUERRES ENCARA!

Moltes més peles encara...?
Molts més dòlars encara...?

MOLTES MÉS GUERRES ENCARA!

De vegades, però, no guanyen.

Guerra a distància (joguina del futur...?)

No té més importància
que el fet de recordar-ho.
I afegir quatre lletres,
perquè siga cançó.
Ni cap més transcendència
ni creure en un miracle.
La cosa ja és feta,
i encara roda el món.
Res més que afegir,
sinó passar al fet.
AVUI, UN ALTRE MORT.
                                        Matat.
                                                   Per més detall.

Cossos. Mans. Peus. Pius

... Tu ets aquell.
Aquell, sóc jo.
Jo, sóc un altre.
Un altre ets tu.
JA TENIM L’U.
.............................
Bronze fa clinc!
Clinc, calla i cull.
Cull, vola i vés.
Vés a fer bronze.
DES D'ARA, L'ONZE.
...............................
Batre bé el blat.
Beure bé el vi.
Coure bé el cuc.
Fer moure el “catre”.
ANEM PEL QUATRE.
...............................
Esbotze terra,
cel, mar i lluna.
ESTEL. PETXINA.
I el sol netege.
En vols més...? TRETZE.
                         De Bogeria amb números.