Paraules per a exposició d'Antoni Miró

Natasha Díaz

Recordo la primera vegada que vaig escoltar parlar d'Antoni Miró, va ser l'any 2000 quan va presentar al Centre Wifredo Lam a l'Havana, la seva exposició antològica "Para Cuba". Vaig tenir l'oportunitat de ser-hi.

I va voler el destí que 15 anys després, el trobés a Madrid, un pintor 15 anys més experimentat que el que a l'Havana vaig gaudir al costat de molts cubans. Perquè Miró també és un gran amic de Cuba.

Antoni Miró és un pintor d'un profund sentit humanista. És un dels trets principals de la seva obra. Però també és un artista que fa servir molts llenguatges, codis i tècniques. És un excel·lent dibuixant, expert en les tècniques de gravat, escultor, ceramista, pintor, un inesgotable creador d'imatges, un versàtil artista reconegut dins i fora d'Espanya.

Un dels seus temes obsessius i en el qual assoleix un dels seus més alts resultats creatius és l'erotisme. El cos humà és noblesa i benedicció terrenal; però, durant segles ha despertat les polèmiques més angoixants i de vegades inconcebibles, també les més altes dosis de lirisme en poetes, pintors i cineastes.

En certs espais, és símbol de llibertat; en altres, sembla encarnar el llibertinatge i el dimoni. A uns els sedueix, a altres els enfolleix. Ni ara ni mai ha deixat de ser poma de la discòrdia.

Per a Miró, l'erotisme és una eficaç forma d'autoconeixement de l'home i en tal sentit el re-inventa una i altra vegada. Un delicat imaginari de la sexualitat, un voluptuós acostament al cos i al sexe, pot rastrejar-se a través del seua prolífera obra.

Però Antoni Miró és també un intel·lectual de compromeses posicions d'esquerra, un permanent denunciador i crític de les injustícies socials de la segona meitat del segle XX. És un gran amic de Cuba i un autèntic admirador dels principis sobre els quals se sustenta la Revolució Cubana. Amic-germà d'Antonio Gades, Miró s'acosta a la nostra cultura amb el batec de l'amistat.

L'exposició "Mestissatge", consta de 27 obres realitzades per Miró, la inspiració va ser la novel·la “El Vol del Gat” de l'intel·lectual cubà, i actualment assessor del president, Abel Prieto Jiménez. Cada capítol posa títol a una pintura de Miró, la musa inspiradora va ser Sol Picó, coreògrafa i ballarina alcoiana, interrelacionant així literatura, pintura i dansa en un joc de complicitats i llibertat.