Moraima Clavijo

[...] L’observador davant de l’obra, en actitud inquieta i no contemplativa, perquè veure que es converteix en tema d’una altra obra que ho re-crea, resulta desconcertant i ens situa davant moltes interrogants: què pensa, per què ha arribat fins aquí, com del que veu li interessa o li resulta proper, què li transmet aquesta obra, què preveu de forma aparentment passiva. [...]