Masha Yufa

[...] En les obres d’Antoni Miró, l’espill ha estat substituït per la matriu, on la reflexió ha trobat el seu darrer refugi. El seu art transforma la vida en una altra dimensió. És l’existència dels signes amb el seu simbolisme i amb la seva metamorfosi, dirigits a l’intel·lecte de l’espectador. Sembla Odisseu, que, cercant la seva sort, vaguejava pel regne d’Hades, fent parlar les ànimes dels morts. Allí es barrejaven passat i present, i es veia el futur. Res, però, tenia carn terrena. [...]