Martí Domínguez

[...]

Antoni Miró és un pintor procaç, desinhibit, valent en la pinzellada, i que amb els anys ha anat manifestant de manera cada vegada més descarnada la seua mirada sobre el cos humà. Des dels primers dibuixos i gravats dels anys seixanta, fins a aquests llenços de cos natural de les darreres sèries dels anys 2018 i 2019, hi ha un procés de desinhibició, com si el pintor desitjara plasmar tot el potencial eròtic que traspuen aquells cossos femenins. Quan te’ls va mostrant, un a un, es produeix l’extraordinària sensació de l’aclaparament al davant de tota aquella carn trèmula, de tot aquell immens bany turc pictòric. [...]