A Antoni Miró

Lluís Alpera

(A Antoni Miró)

Ítaca, donzella virtuosa,
et qüestiona els nenúfars del destí.

Un brot de passió
s’entreveu entre les natges.

Quatre arraps de sang damunt la verema
enalteixen les cuixes florides per l’arravat del fúcsia,
mentre uns coloms ferits n’escampen la fúria.

Els ulls clars del Sopalmo et vigilen el país.