Estel d'horabaixa
Lu RoisCantautora
Veu: Lu Rois
Què haig de fer-ne d'aquest dol que no té ni nom?
Llàgrimes òrfenes amb tanta guerra i tanta mort.
La dalla ha escapçat tots els clavells,
tremolaran al vent i seran estels d'horabaixa.
Et busco i no hi ets,
vull tocar-te i no et trobo,
tot és enyorança.
Han fet eterna la nit,
han sembrat la misèria...
i repiquen campanes,
que volen fer bell el comiat
però aquest plor no s'atura
tan sols podrà ser consol
el meu estel d'horabaixa.
Tu, que eres somni, has marxat a trenc d'alba.
Aprenc a viure a través dels teus ulls.
Cada record donarà vida a un nou clavell,
tremolaran al vent i seran estels d'horabaixa.
Et busco i no hi ets,
vull tocar-te i no et trobo,
tot és enyorança.
Han fet eterna la nit,
han sembrat la misèria...
i repiquen campanes,
que volen fer bell el comiat
però aquest plor no s'atura
tan sols podrà ser consol
la teva llum.
Et busco i no hi ets,
vull tocar-te i no et trobo,
tot és enyorança.
Han fet eterna la nit,
han sembrat la misèria...
i repiquen campanes,
que volen fer bell el comiat
però aquest plor no s'atura
tan sols podrà ser consol
el meu estel d'horabaixa.
Una cançó de Lu Rois inspirada en el quadre “La poli a Rio Janeiro” d’Antoni Miró
Música, lletra, piano i veu: Lu Rois
Gravació i mescla: David Marcos Landry
Web lurois.com| Facebook fb.com/lu.lurois | Twitter @lu_rois | Instagram @lu_rois
