Julia Otxoa

[...]És satisfactori trobar en aquest temps de pensament invertebrat “postmodern” un lúcid creador que entén la cultura, no de manera narcisista, lamentablement avui en ús, sinó des de la romàntica, utòpica, i necessària actitud del que se sap immers en la multitud, braç amb braç, com diria Benedetti. Postulats que uneixen l’estètica i l’ètica, tan presents com l’indissoluble unió en tota la trajectòria plàstica d’Antoni Miró.[...]