Aproximació a la realitat

Josep Vicent Botella

(A Antoni Miró)

Dalt, el cementeri d’Alcoi,

i també sobre nosaltres la nit i el mas.

Tu, devorant llenç, treballaves i parlaves

—com saps, com pots— d’homes i de bojos.

Nosaltres (també, jo, aleshores), d’esquena,

amb la realitat trossejant una i altra vegada

les nostres conjectures, llançàvem diatribes

contra tota la fauna contemporània.

Raimon, des dels budells d’un gramòfon

darrer model, ejaculava humanitat per a tots.

Hi érem tots i escoltàvem.