A l’Antoni Miró

Jordi Gil

Calçant
les espardenyes dels patriotes
per defugir
camins a prop d’Almansa.
Fins on la mar suavitza
i acarona a València
nua de blaus
i el front quadribarrat.

Les llances
imperials no poden res
i mai la tirania podrà a l’art
que l’angelosa mà mou el pinzell
guiada ferma per la voluntat.

Amb una bicicleta GTI
trepitjant els camins que duen al cel
al cel de l’esperit
on no existeix l’esclau
ni habita el purgatori l’atrevit.

Calçant
les espardenyes dels valents
i compromés
amb la terra i la llengua.
Contra la fam un gest
i contra la tristesa
un món multicolor
de serenor completa.

Les nits es fan lluïssor
i tebi alé
l’albada li somriu neta i joiosa
sense boira al mirall
d’aquest noble país
proclama els drets humans
dels homes malferits.