Joan Àngel Blasco Carrascosa

[...] Contraposant a vegades personatges; superposant, en altres ocasions, objectes; o bé aïllant fragments, l’autor d’aquestes invencions plàstiques esta propiciant en l’espectador un joc, per la combinatòria, opcional. Les estratègies compositives ideades per Antoni Miró, que afecten tant la morfologia com la sintaxi de la imatge, són variades: unes vegades, en reflectir parts d’una imatge sobre si mateix, esta aplicant el «principi de l’espill»; en d’altres, ampliant, reduint o allargant, mitjançant deformacions, objectes o personatges, ens esta aportant noves lectures, i, a la fi, en acudir a la superposició, al paral·lelisme, al seccionament o a la inclusió, va al darrere d’aqueixos contrasts alteradors de les imatges assumides que en un primer moment van constituir el leit motiv central de la composició. [...]