Junt, als arbres

J. Seafree

(Tres poemes per a Antoni Miró)

(agost - setembre 1998)

A la pintura

Tot i que els arbres no pensen

i encara que la petjada de l’aigua

arrisse la memòria dels homes

quedarà la música de la mar

la llum de l'art i els ulls

del pintor que vigilen cada racó

les seues mans acariciant l’ombra

el traç màgic que el somni atresora

 

Encara que el paper s’eleve

i les muntanyes queden tan lluny

arribaran rodant les pedres

volant les arenes vindran

per conquistar els rellotges i el seus

vidres

vindran les aus les màquines

els records i les esperances totes

i l’alegria envoltarà cada estada

 

Tot i que el fang s’enfonse

per la pluja i el temps

les parets les finestres i el color

descobriran amb tendresa el silenci

de la pintura l’abisme de la realitat

amb cura i amb sorpresa els animals

del bosc estaran esperant

nostre braç estés i la seua paleta 

Història d'un home

gel

lluita

pàgines

bicicletes i cossos

la fascinació i l’entusiasme

rostres per sempre

 

gel i aigua

llums quotidianes

fusta

imatges

barrets i pomes

versos remant en l’atzar

 

aigua i neu

la pell

temples i brisa

realitats impossibles

carícies

llibres que enamoren

 

neu i riu

el somriure de l’art

el foc

terres i homes

agraïment

cordes

 

riu

de vivències

el camí

dialèctica

crítica

l’alé

... Dels anys ...

 A principi dels anys seixanta

ja realitzava exposicions i guanyava premis

(Jo no vaig nàixer fins el setanta-quatre)

Multitud de llocs coneixen el seu quefer

tants noms habiten els seus quadres

- Freud, Magritte, Picasso, La Gioconda,

Velázquez, Goya, Che Guevara...-

 

El treball i la il·lusió van anar omplint

sales, espais, obres, volums

centenars de pàgines càlides i impetuoses

La naturalesa és la més sàvia companya

envoltar-se d’ella per al procés creatiu

i fer-la merescut homenatge, la millor justícia

Té barba i una mirada profunda

com els gnoms que defensen el bosc

 

A principis dels anys noranta

continuava realitzant exposicions

omplint sales i més pàgines, treball i il·lusió

(Vaig començar a recollir en correus els seus grans llibres)

Vaig anar coneixent la magnitud de la seua obra

moltes cartes i el telèfon alguna vegada

em van anar acostant a un bon amic

 

Una tardor ens saludem a Madrid

gairebé quaranta anys d’art a l’esquena

i la volta del temps que escriu aquests versos

com brins de sal i de vida

i la destral i el pinzell que guarda al costat dels arbres

on reposen les seves millors llums

(En la meua cova s'obri pas la satisfacció)

i la sorpresa i la virtut

que ens brinda ANTONI MIRÓ