Junt, als arbres
J. Seafree
(Tres poemes per a Antoni Miró)
(agost - setembre 1998)
A la pintura
Tot i que els arbres no pensen
i encara que la petjada de l’aigua
arrisse la memòria dels homes
quedarà la música de la mar
la llum de l'art i els ulls
del pintor que vigilen cada racó
les seues mans acariciant l’ombra
el traç màgic que el somni atresora
Encara que el paper s’eleve
i les muntanyes queden tan lluny
arribaran rodant les pedres
volant les arenes vindran
per conquistar els rellotges i el seus
vidres
vindran les aus les màquines
els records i les esperances totes
i l’alegria envoltarà cada estada
Tot i que el fang s’enfonse
per la pluja i el temps
les parets les finestres i el color
descobriran amb tendresa el silenci
de la pintura l’abisme de la realitat
amb cura i amb sorpresa els animals
del bosc estaran esperant
nostre braç estés i la seua paleta
Història d'un home
gel
lluita
pàgines
bicicletes i cossos
la fascinació i l’entusiasme
rostres per sempre
gel i aigua
llums quotidianes
fusta
imatges
barrets i pomes
versos remant en l’atzar
aigua i neu
la pell
temples i brisa
realitats impossibles
carícies
llibres que enamoren
neu i riu
el somriure de l’art
el foc
terres i homes
agraïment
cordes
riu
de vivències
el camí
dialèctica
crítica
l’alé
... Dels anys ...
A principi dels anys seixanta
ja realitzava exposicions i guanyava premis
(Jo no vaig nàixer fins el setanta-quatre)
Multitud de llocs coneixen el seu quefer
tants noms habiten els seus quadres
- Freud, Magritte, Picasso, La Gioconda,
Velázquez, Goya, Che Guevara...-
El treball i la il·lusió van anar omplint
sales, espais, obres, volums
centenars de pàgines càlides i impetuoses
La naturalesa és la més sàvia companya
envoltar-se d’ella per al procés creatiu
i fer-la merescut homenatge, la millor justícia
Té barba i una mirada profunda
com els gnoms que defensen el bosc
A principis dels anys noranta
continuava realitzant exposicions
omplint sales i més pàgines, treball i il·lusió
(Vaig començar a recollir en correus els seus grans llibres)
Vaig anar coneixent la magnitud de la seua obra
moltes cartes i el telèfon alguna vegada
em van anar acostant a un bon amic
Una tardor ens saludem a Madrid
gairebé quaranta anys d’art a l’esquena
i la volta del temps que escriu aquests versos
com brins de sal i de vida
i la destral i el pinzell que guarda al costat dels arbres
on reposen les seves millors llums
(En la meua cova s'obri pas la satisfacció)
i la sorpresa i la virtut
que ens brinda ANTONI MIRÓ
