Tardoral

Elisabeth Orri

A Antoni Miró

Silenci i pau benigna

sols torbada per Beethoven

a fora plou, tot és verd, viu,

l’olor de llenya cremada

m’omple els pulmons, quin delit!

Quina dolça benaurança

hom diria que som antany

quan la tècnica no existia,

la gent amable, tranquil·la,

angoixa, i això què és?

aquí no existeix pas,

estic assossegada, en pau,

som en una illa deserta?

En un bosc del Pirineu?

En un mas, dalt la carena,

al Sopalmo, un paradís

al sud de la nostra terra

Alcoi, on la gent és noble,

on respires en català!

més que amics en som germans

i un dia cridarem al vent:

Al·leluia, Tots som Catalans!