Arribant a casa
Carlos Delgado
En la pintura d’Antoni Miró la forma adquireix una plasticitat d’una intensitat que redefineix el seu significat. A través de subtils alteracions del sentit mimètic del dibuix i de la valoració euclidiana de l’espai, la nostra sensació de trobar-nos davant una mera finestra oberta al món comença a clivellar-se. Però seran la rotunditat del color i l’extrema netedat compositiva els elements que acabaran situant les seues imatges dins l’àmbit d’una nova forma de figuració que, més que representar la realitat d’una manera estricta, intenta activar la mirada de l’espectador per a qüestionar l’aparent facilitat que implica la seua comprensió.
Aquest mecanisme, que és deutor de processos visuals propis de l’art pop i d’una ampla nòmina de poètiques neofiguratives dutes a terme després de l’ostentació expressiva de l’avantguarda abstracta americana, assoleix en l’obra d’Antoni Miró un estil propi, que té en la fotografia un suport de primer ordre. El gust per uns determinats tipus d’enquadraments, de panoràmiques, de visions retallades, és compartit amb un afany d’infondre a les imatges un sentit de crònica social que també prové de l’àmbit fotogràfic.
No debades, una gran part de la producció plàstica d’Antoni Miró ha estat orientada a denunciar alguns dels conflictes socials que caracteritzen la contemporaneïtat. Imatges tan impactants com Manhattan explosion (2002) apunten les principals claus d’aquest tipus de realitat alterada per introduir o ressaltar connotacions que no sorgeixen d’una manera evident des d’una contemplació asèptica. Però encara dins aquesta consciència de denúncia, sempre resta espai per a una visió poètica que no anul·la la força de la plasmació d’un determinat conflicte social. Un clar exemple d’aquest mode d’actuació pot ser l’obra Immigrants a Tarifa (2006) en què una dinàmica taca vermella pot ser contemplada com una capa protectora, com una barrera inviolable o com una mar tacada de sang. Els paràmetres estètics i ideològics d’Antoni Miró es realcen mútuament i integren la solidesa del seu discurs.
