A Antoni Miró

Antoni Revert

Antoni Miró és una mostra valenta de la jove escola de pintura alcoiana. Alcoi, actualment, compta amb una colla de pintors que de segur han d’obrir-se camí en la pintura. Entre aquests destaca la impetuositat bel·licosa i fogositat d’Antoni Miró, un pintor existencial que aborda la seua temàtica amb denúncia efectiva, dóna el rostre i el rull a una societat burgesa que li fuig, que la seua pintura se li indigesta, que el seu desvergonyiment el trau de polleguera.

Si només fos per açò, Antoni Miró ja hagués assolit un objectiu: empaitar l’espectador, posar-li l’índex del seu pinzell al nus ordià dels problemes actuals. Però no, Antoni Miró, a més d’aquesta substància, posseeix una forma especial per adobar-la. Hi té una vigoria de brau ibèric que pren i s’encara pel quadre fins a fer-lo rebentar i somoure’ns en les nostres caselles i no tenir més remei que fixar-nos, posar-nos en guàrdia, que un jove, amb pinzell, paleta i pèl hi té idees llargues, coses a dir-nos fins a tal extrem que la seua prèdica és capaç de fer-nos saltar i rompre en goig laudable o en controvèrsia execrable. Tot, com dic, dintre una preceptiva nova, feta d’afanys i estudis, fruit d’una vocació còsmica assolida amb desvetllaments i dessabors.

Antoni Miró és un artista actual i, amb ell, van dosis de rabiosa sinceritat, d’acusada denúncia, d’absència de cànons, d’eclosió triomfant de colors i formes d’ingenuïtat quiratada, òrfena d’esnobismes i comercialitzacions, prima, fina, subtil, com correspon a un xic inquiet d’aquesta generació.

Poseu atenció a la seua anorreadora obra, que si no, aquesta ho farà de per si, ensulsiarà la nostra indiferència i sortirà avant, perquè va emborratxada pels bufs històrics del moment.

No ho oblidem.