A Antoni Miró

Alfredo Gómez Gil

Antoni, el carmí
de la empremta del teu espill
és sang, clavell o imant?

Antoni, la teua protesta
compartida a l’infinit
la criden les aus
els oceans carregats
de caps eixint. 

Antoni, el teu gest
la teua humanitat gegant
ens defén
i protegeix de falsos profetes
penjats en la seua ombra

NOSALTRES, sense arbres,
sense sòls,
omplim amb tu
un espai d’esperança
amb la unànime Veu
d’Amnistia!