Antoni Miró

Alexander Zhurba

Antoni Miró, 1944, Alcoi, és representant d’una forma artística que utilitza diversos punts de vista estètics i mètodes de reflex de l’entorn a les seues obres d’art. Depenent dels objectius dels seus treballs artístics, Antoni Miró utilitza diverses tècniques і mètodes estilístics que combinen el seus treballs en una idea i temàtica relacionats. La línia lacònica d’un dibuix i els seus experiments amb un color i diverses formes del mateix tema són característiques dels treballs gràfics del mestre.

És tan important la composició en els treballs de l’artista que fins i tot els petits detalls de la seua obra tenen un significat semàntic important. La utilització mestra dels estilismes i del Pop i Op-art, la metaforització de les imatges, l’humor, la ironia i allò grotesc reforcen la influència de les obres sobre els espectadors. L’artista intenta expressar, de forma visual, les imatges de les sensacions interiors, i invita els espectadors a experimentar-los amb ell.

En moltes obres gràfiques de l’artista s’acomoden diverses tendències artístiques i llenguatges estètics, convertint la percepció de la imatge en polisèmica. Antoni Miró no sols descriu la realitat tal com és, sinó que, simultàniament, crea una nova realitat artística com un camp de joc mental de l’espectador, on aquest pot afegir alguna cosa nova a les imatges artístiques. Els noms de les obres ajuden a dirigir a l’espectador cap a la percepció d’aquesta imatge i tenen les mateixes característiques que les obres: laconisme, ironia i polisèmia.

El poble ucraïnés va prendre contacte amb el treball gràfic d’Antoni Miró a finals de 1990 a Kiev. Durant 1991 va exposar els seus treballs a Ivano-Frankivsc i Lviv.