Adrià Miró

[...] Autodidacta intuïtiu, la vocació li va venir molt primerament: natures mortes, paisatges, retrats, amb una mica de Cezanne o de Vázquez Díaz. Alguna escapada a la pintura abstracta el va portar al convenciment que la seua línia era la del realisme, el figuratiu, un realisme més o menys expressionista o més o menys minuciós i fotogràfic, segons les èpoques.[...]