Antoni Miró, pintor d’Alcoi

Adrià Espí Valdés

Fa poc més d’any i mig, qui subscriu aquestes poques paraules escrivia al setmanari Ciutat d’Alcoi una recensió crítica a l’entorn d’una exposició de quadres d’Antoni Miró.

Avui ens plau rectificar aquella primera impressió. Antoni Miró segueix per un camí que per a ell —pintor dibuixant— és el seu, l’autèntic, el que canalitza el seu ram d’inspiració creacional.

Vocacionalment Miró és un artista. Un artista amb un món que ell coneix, que és el seu, amb la seua problemàtica, la seua configuració i la seua veritat.

Des d’aquelles mostres primerenques exposades a la primavera de 1958 a la Casa Municipal de Cultura en grup a alguns pintors avui independents, fins ara, afonat a les seues exhibicions a València i altres ciutats dintre i fora del regne, fins i tot fora de la península —França i Anglaterra—, el pintor Miró ha recorregut tota una trajectòria sorollosa i cridanera, una trajectòria cada vegada més definitiva i més, no cap dubte, seua.

És sincer a si mateix, la seua concepció artística i estètica és honrada. La seva tasca, la de la pintura, ens és a nosaltres tan necessària i volguda que, sincerament, creiem a Antoni Miró i, a més a més, perquè dintre l’art jove nostre, el valencià, el d’Alcoi, l’europeu en definitiva, és ell, sens dubte, un representant singular.