Zujai

De bocaterrosa, deixant l’evidència ben contrastada de la seua corporalitat, Zujai ens mostra la matèria esponerosa del seu cul formidable. La llum s’hi capfica fins els íntims teixits de la dona que, a més, insinua la pregonesa d’un sexe que lluita per desfer-se’n del seu ancoratge. Voluptuositat? I per què no? ¿Quina cosa tan poderosa ha de segrestar l’emoció de la sensualitat, o fins i tot de l’avidesa, que proclamen l’energia d’un cos que viu, bullent, al bell mig de la vida?

Les taques de ferro, pigments per a l’ocasió, dibuixen flors i tinyen de gràcia la realitat òptica del cos que s’hi cargola, una mica almenys, entre els llençols de l’esperança. El reclam resta suspès als estenedors de la consciència. Però les il·lusions s’hi confonen amb la substància informativa quan executa la veritable possibilitat de vèncer tots els paranys que ens confonen. Cal arriscar, o bé dur a terme, totes les ordres que el nostre cervell ens dirigeix, tan oportunament, tan sol·licit i tan savi.

Josep Sou