Yuranis

Bruna de cos, Yuranis vagareja la platja en pregona solitud. Només la companyia de la mar, i de l’ampla estora de la sorra, completen aquest bell marc de referència. La pintura d’Antoni Miró, versemblant d’agitacions i somnis, ens regala la visió d’aquest oceà de pau i tranquil·litat. La model llueix un mocador lligat al canell de la mà esquerra i camina amb la parsimònia d’aquell qui ho té tot a la vida. Açò: no esperar res, restar balmat d’innecessaris anhels i ocupar la mirada en el blau intens del cel, potser estiga la mà fecunda de la benaurança. Qui res desitja, qui res ambiciona, posseeix el do de la lleugeresa, i el seu continent, sense fronteres, és la totalitat.

Yuranis camina, com si res passés, trepitjant un petit brisall de l’orbe, i sap, però, què és el que cal per fer-ne un tast d’infinitud.

Josep Sou