Yasmi

La jovenesa de Yasmi, i el llanguiment de la seua figura, fecunden l’espai pictòric d’una dolcesa determinant. El plànol s’ha allunyat una mica respecte d’aquell que ja hem contemplat, ara fa una estona (és un dir). Yasmi encara duu el rellotge al canell esquerre, i no deu importar-li gaire el decurs de la història, passada o recent. El seu mirar és un veritable transport del pensament; recerca constant de la llum que, des de la geografia atàvica del llenç, s’instal·la abrandant l’escena. El cos feble de la model, la nina de pits fantàstics, resta amb l’esperança intacta, atenta a la visita que haurà d’acontentar-la.

I és un nou quadre, doncs la mà acaricia de forma diferent la faç de Yasmi. I sembla que tot ha de realitzar el giravolt impossible, una volta més, per garantir que la celebració de l’art és cosa de l’arbitrària vocació entusiasmada del pintor.

Josep Sou