Virginia i Marta

Ja en l’epíleg de les hores, quan els donyets fantàstics avisen de l’alba trucant amb repics els vidres dels finestrons, Virginia i Marta agafen el son i relaxen les passions després de l’estrall de la dolcesa. Un quadre, aquest, que ret conhort a l’amorosida realitat que s’estén a sota del pal·li. Un llenç per a gloriar els efectes de l’amor, o el guiatge que en suposa trencar la basca inharmònica de la desesperança. Pintura que canta, que escriu poemes de frec subtil i enginyós, tot recercant el plaer a les ondulacions dels sentiments. I la carn com a matèria primera de la passió, o del càntir que s’hi ascla de tant d’anar a la font. I és clar, quan l’aigua s’hi desborda i escampa arreu, la fresca brolla des de l’entranya tot cabdellant l’estima. Potser, aquesta, és una pintura per a estimar-nos. El pintor, des de la seua talaia, ens provoca la necessitat de mirar, i d’adreçar les passes per senders d’autenticitat.

Josep Sou