Niurka

La forma, en l’art, sempre ha estat part consubstancial de l’estratègia comunicativa. Fons i forma s’hi avenen per a fidelitzar l’abast de l’objecte poètic. Fons i forma per a determinar quin és el veritable sentit de l’emissió dels senyals artístics. La singularitat resta pròxima a la vocació de mostrar els resultats en l’acoblament dels dos vectors que hi intervenen.

En aquesta proposta pictòrica de l’artista Antoni Miró hi ha un joc essencial. L’erotisme viu al voltant d’allò ocult, però que s’insinua al traves de la fina tela d’unes calces, tan i tan femenines. L’escletxa del sexe, penetrant i raonablement proporcional a les causes originàries, s’engul la tela i realitza un giravolt consistent: només una engruna; només la intuïció resta suficient. La resta ja ho posem nosaltres per a finir la geografia inabastable que la memòria ens procura. I és la bellesa dintre de la bellesa. A vegades un bocí subtil esclareix la profunditat del deler.

Josep Sou