Nilsa

Tots els colors de la mar, atrotinats amb les pregones latituds del cel, com un de sol, ameren els camps del record. Nilsa, tota nua, amb els braços prement les cames, i feta un bolic de sensacions, recomana aprehendre l’instant. La solitud sense enyors és la garlanda que llueix al sol de migdia, i amb els rajos assaja la tebiesa domèstica de la pell. Nilsa, de pits rodons, que descansen sobre les cames en posició de naixença, presenta una mà tèrbola, agitada en la captura d’una mica d’aire fresc que la complaga. La noia, dins el llenç que la guarda, fa saó amb els pensaments que la neguitegen, però la mar, sempre la mar, se’n beneficia del seu cos quan la banya desitjant la carícia i la companyia. Com un somni discret és, també, la gràcia d’aquest quadre d’Antoni Miró.

Josep Sou