Nenuska

Recolzada lleument sobre el capçal del llit (una òliba sembla ser el moble, i que guaita incrèdula l’escena que la model exterioritza), Nenuska s’hi deixa anar gitada damunt del llit. A manera de penyora discreta un collaret adorna el seu coll i un rellotge de bona factura s’hi abraça al canell esquerre per testimoniar que hi ha coses que mai no es poden perdre de vista. El temps...les hores...els moments.

Altra cosa serà el posat de les cames quan estableix les dues vores del riu, i de la naturalesa que bruela, neguitosa, entre els obscurs vestigis del brancatge venusià. Intuïm la foscor de la sima, des del tacte iniciàtic vers la profunditat instal·lada en la foscor d’una caliditat desitjable. Els pits escampats multipliquen els efectes de la carn viva, dissolts en reflexos lliscadissos, oferint el pa i la sal per a l’àpat admirable dels impulsos sexuals.

Josep Sou